Opinió

Abans de llegir aquest llibre, no tenia la impressió de que tractaria d'una història d'amor. Tenia la idea de que seria un llibre que parlès de la història d'una parella que tenen un gos perillós i es van ficant en diferents problemes per culpa seva.
Després de llegir el llibre m'he adonat que no té res que vore amb el que pensaba. Ha set un llibre que no m'ha agradat tant com pensaba, tot i així esta bastant bé; la història és interessant però el problema en la meva opinió és que a la meitat del llibre dóna un salt estrany al relat, i aixo causa que sigui un poc difícil entendre la història.
                                          

Temes

El tema principal d'aquest llibre és l'amor, l'amor correspost; encara que també predomina el desig de no fer-se major.
Exemples:
   -Amor correspost:
JOAN. I ara, vaig a besar-te.
LAURA. (Tremola) Ai!
JOAN. T'he avisat perquè no et desmaies.
LAURA. Déu meu!
JOAN. M'estic apropant.
LAURA. Les cames em fan figa!
JOAN. És lògic. Ara et bese.
LAURA. Va! (JOAN la besa sense agafar-la. Escoltem alguns coets.) M'encanta besar sense mans.
JOAN. I a mi sense roba. (Es tornen a besar i de nou escoltem uns coets.)
LAURA. Has escoltat això?
JOAN. Sí.
LAURA. Són coets o és el meu cor?
JOAN. Són coets.
LAURA. (L'abraça.) Què farem ara?
JOAN. Ens casarem.

   -El desig de no fer-se major:
LAURA. Ni tu, ni jo, ni ningú de la nostra colla, ha aconseguit ser allò que somiava.
JOAN. Nosaltres encara estem a temps.
LAURA. Però és que no veus en què t'has convertit? Ets un pintor...
JOAN. Genial, ja ho sé.
LAURA. Un pintor de tanques publicitàries
JOAN. Això és circumstancial. Tinc projectes.
LAURA. (Assenyalant els quadres.) No has acabat mai de pintar un quadre. (Ell nega amb el cap.) Amb tu tot són possibilitats, possibilitats meravelloses, que després acaben en no res. Joan, tens la síndrome de Peter Pan.
JOAN. Què?
LAURA. No vols crèixer per no fer-te mal.

Espai i temps

La història és actual, es narra en present, encara que hi ha moments en els que els personatges recorden gestes del passat. Concretament estan a Barcelona, a un àtic ideal i acollidor (així el descriu Laura) amb unes vistes fantàstiques del cel estelat, que és propietat d'en Joan.
Les vistes des de l'àtic d'en Joan són d'aquest tipus, segons descriu l'autor:

Personatges

En aquesta obra apareixen únicament dos personatges:
-Joan: és un pintor. És un home simpàtic i optimista; li agrada suavitzar els efectes dels desitjos fet miques en el seu present mitjançant el somni d'allò que hauria de ser, però no és.
-Laura: és tímida. És una dona realista, encara que sigui una realitat amarga o un fracàs, el qual és capaç d'anul·lar qualsevol expectativa futura.


Jo, personalment no em sent identificat amb cap dels dos personatges, ja que no em consider una persona sumament optimista, ni una totalment realista.

Argument

Mandíbula Afilada  és una comèdia que juga amb els somnis, amb el temps imaginat i amb les fantasies d'un home que no vol créixer, que se construeix el seu propi univers amb un guió a la mesura dels seus interessos i que viatja entre la bogeria i la raó, el desig i la realitat. El llibre capta a la perfecció un dels temes bàsics del teatre d'Alberola, és a dir, el refugi en la ficció com a via d'escapament davant d'una realitat inhòspita.

Biografia

Com ja he dit anteriorment, l'autor és Carles Alberola, una de les veus més fermes del teatre valencià actual. Va nèixer a Alzira (una ciutat del País Valencià) a l'any 1964 i es va formar en l'Escola d'Art Dramàtic (1983-1986) i abans d'acabar aquests estudis, va participar com a actor en espectacles com Fiestaristófanes, que va ser una de les primeres produccions del Centre Dramàtic i es representa en moltes localitats de l'Estat. Carles Alberola, és autor de les obres:

-13; 2006                                                                 
-SPOT; 2002
-Besos; 1999
-Mandíbula Afilada; 1997
-Per què moren els pares?; 1996
-Estimada Anuchka; 1995
-Nit i dia; 1995
-Currículum; 1994
-O tu o res
-Hau!; 1993

Portada

Hola, jo som un alumne de 3r d'ESO C a l'IES Balàfia, em dic Pablo García.
He fet mitjançant aquest blog, un treball de lectura del llibre "Mandíbula Afilada" de l'autor Carles Alberola; esper que vos agradi.